Com veureu, hi ha tradicions actuals que ens venen de com els nostres avantpassats emmascaraven l'olor, o com per falta de neteja es donaven per mortes a les persones.
Sabies què ...
En l'Edat Mitjana no existien raspalls de dents, perfums, desodorants i molt menys paper higiènic. La femta i orines humanes eren llençades per la finestra del palau.
En un dia de festa, la cuina del palau era capaç de preparar un banquet per a 1.500 persones sense la més mínima higiene.
En visitar el Palau de Versalles, a París, observem que el sumptuós palau, no té banys i ens hem meravellat amb els seus jardins, enormes i bells que en l'època eren més usats que contemplats perquè s'usaven com excusats dels comensals.
Veiem en les pel · lícules a la gent sent ventada. L'explicació no està en la calor, sinó en la mala olor que exhalaven les persones per sota dels vestits (eren fetes a propòsit per contenir les olors de les parts íntimes perquè no es rentaven).
En l'Edat Mitjana la majoria de les noces se celebrava al mes de juny, al començament de l'estiu. La raó era senzilla, el primer bany de l'any era pres al maig, així, al juny, l'olor de les persones encara era tolerable. Així mateix, com algunes olors ja començaven a ser molestos, les núvies duien rams de flors, al costat del seu cos en els carruatges per disfressar la mala olor. Així neix maig com a mes de les núvies i la tradició del ram de núvia.
Els banys eren presos en una banyera enorme plena d'aigua calenta. El pare de la família era el primer a prendre-ho, després els altres homes de la casa per ordre d'edat i després les dones, també en ordre d'edat. Al final els nens, i els nadons els últims.
Quan s'arribava a ells ja es podia perdre un nadó dins de l'aigua del bruta que podia estar.
Les teulades de les cases no tenien sota teulada i en les bigues de fusta es criaven animals, gats gossos, rates i altres bestioles. Quan plovia les goteres forçaven als animals a baixar. D'això va néixer l'expressió típica anglosaxona "plouen gossos i gats".
Els més rics tenien plats d'estany. Certs aliments rovellaven el material i cap a que molta gent morís enverinada que, unida a la manca d'higiene de l'època es feia molt freqüent. Els tomàquets, que eren àcids i provocaven aquest efecte van ser considerats tòxics durant molt de temps. En els vasos passava el mateix on, al contacte amb whisky o cervesa cap que la gent entrés en un estat narcolépsico produït tant per la beguda com per l'estany.
Algú que passés pel carrer i veiés a algú en aquest estat podia pensar que estava mort i ja preparaven l'enterrament. El cos era col · locat sobre la taula de la cuina durant alguns dies i passava amb la família mentre ells menjaven i bevien esperant que tornés a si o no.
D'aquesta acció va sorgir la vetlla que avui es fa al costat del cadàver.
Els llocs per enterrar els morts eren petits i no hi havia sempre suficient lloc per a tots. Els taüts eren oberts i retirats els ossos per a ficar un altre cadàver. Els ossos eren retirats a una ossera. A vegades en obrir els taüts, es percebia que l'enterrat havia esgarrapat la terra, havia estat enterrat viu.
En aquesta època va sorgir la idea d', en tancar el taüt, agafar al canell del difunt un fil passar per un forat del taüt i lligar a una campaneta sobre la terra. Si l'individu estava viu només havia de tirar del fil i sonar la campaneta i seria desenterrat ja que una persona estava al costat del taüt durant uns dies. D'aquesta acció sorgeix l'expressió salvats per la campana que fem servir avui dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada